10.7.17

Cap a l'armilla reflectora obligatòria?

Arran dels últims atropellaments de ciclistes a les carreteres hi hagut força debat, i part del debat em preocupa perquè culpabilitza els ciclistes. Puc acceptar que a la ciutat hi ha força incivisme, però a la carretera crec que els ciclistes respecten força la normativa i circulen pel voral si és practicable (no està brut i no hi ha forats) o per la part imprescindible de la calçada i com a màxim anant dos ciclistes en paral·lel.

Des de fa temps, des la Federació Catalana de Ciclisme, es fan recomanacions d'usar llums vermelles intermitents durant el dia, em sembla molt bé, però ara he sentit veus de la Federació que culpabilitzaven els ciclistes que no anaven vestits de colors prou vistosos i parlaven fer obligatòria la roba vistosa. Entenc que estem parlant d'usar l'armilla reflectora o similars durant el dia, perquè això de vistós és molt relatiu i amb l'obligatorietat caldria una homologació.
Crec que és un error culpabilitzar els ciclistes (i donar aquest missatge) o anar a l'obligatorietat de certs elements durant el dia perquè desincentiva l'ús de la bici. A vegades la visió del ciclista de carretera és molt esportiva, però s'oblida que els ciclistes urbans també fan petits trams interubans, que també la BTT va per carretera i que hi ha també cicloturistes i molts tipus de bicicletes. No necessitem una legislació diferent de la d'Europa altra vegada, i dic altra vegada, perquè la legislació sobre el casc ja és diferent dels altres països europeus.

Necessitem campanyes de conscienciació que no culpin els ciclistes i que donin a conèixer  la normativa. Necessitem un codi penal més rígid pels conductors que atropellen a ciclistes saltant-se de forma evident la normativa. I deixeu-me afegir que les campanyes en contra del ciclisme urbà acaben tenint repercussió en la manera en que els conductors de cotxe es comporten respecte als ciclistes.


Vegeu també:

2 comentaris:

carlos portillo - podi-. ha dit...

Després de l'accident de bicicleta que vaig tenir al 1991 vaig estar com 16 anys sense tornar a pujar-me'n a cap. Quan hi vaig tornar no vaig pensar en ser més "vistós", si no en no exposar-me (miracles un cop) i intentar vèncer la por a que un altre automòbil se saltés la mínima precaució que podria evitar la majoria d'accidents bici-cotxe.

podi-.
l'accident...: http://podi-podi.blogspot.com.es/2008/11/dissabte-6-dabril-de-1991-s-dissabte-al.html

Anònim ha dit...

I es podria afegir... necessitem carreteres en bon estat i amb vorals suficients i practicables com a Suïssa o d'altres països avançats.