La possibilitat de canviar

Fa anys que dedico molts esforços a la mobilitat en bicicleta, un d'ells és aquest blog que fa 11 anys que publico des del voluntariat i sense cap ànim de lucre. Aquests esforços són la meva manera de col·laborar en fer un món millor.

En aquests anys, he vist com funcionaven les administracions públiques i els polítics i he tingut grans decepcions, a vegades he tingut ganes de tirar la tovallola, però sempre he continuat. Veig que hi ha moltes limitacions per l'ús de la bicicleta, d'aquí (de Catalunya) i de fora (d'Espanya): lobbies de pressió, polítics i tècnics mediocres o manca de voluntat i ambició, manca d'inversió pública, manca de la regulació adequada, estereotips culturals, etc.

Per fer avançar la bicicleta, per tenir una mobilitat sostenible, per millorar la salut pública, per tenir un cicloturisme de qualitat des de la porta de casa nostra fins al lloc més remot del país, per tenir un ciclisme esportiu de qualitat... Tot això ens seria més fàcil aconseguir-ho amb una Catalunya que tingués un estat propi i a continuació uns explicaré el perquè.

1. Inversió. Estic cansat de veure carrils bici, vies verdes, camins i passejos marítims que queden aturats any rere any a l'espera d'una inversió estatal que no arriba mai. La millora del finançament de la Generalitat, el final de l'ofegament i nul·la execució dels pressupostos espanyols i un finançament just dels ajuntaments hauria de repercutir en totes aquestes infraestructures.
2. Lleis. Després d'anys d'esperar canvis en les lleis de trànsit, els canvis són ínfims, negatius per la bici i molt allunyats dels que es fan a Europa. Això té una repercussió directa en les ordenances municipals que es veuen molt limitades legalment i que acaben fent malabarismes legals. Són moltes més lleis les que ens poden ajudar: el codi penal en referència als accidents de trànsit, lleis que regulen l'homologació de vehicles, lleis que podrien legislar sobre contaminació i salut, etc. Amb un estat independent tindríem l'oportunitat de fer aquests canvis que sovint s'han demanat des de Catalunya, ara ja no tindríem excusa de que no depèn de nosaltres. S'haurien acabat les declaracions del Parlament català que no són escoltades.
3. Competències. Són moltes les competències que no tenim i que ens permetrien fer moltes coses. Com deia en el punt anterior, la competència de legislar és vital, també ho és la de fer complir la llei. Tenir competències plenes et permet planificar el territori i les infraestructures. Penso en els nefastos trens de Rodalies i regionals i el transport públic en general que ens obliga a agafar el cotxe massa sovint.
4. Democràcia, participació, corrupció i transparència. Tenim uns dèficits democràtics molt grans. Jo ho he notat en la impossibilitat de participar en molts plans, ordenances, plans urbanístics, carrils bici, etc. La informació no arriba al ciutadans, no es publiquen sistemàticament els plànols de les actuacions urbanístiques que es realitzen arreu, manca participació ciutadana i mecanismes efectius per participar. Com a ciutadans no se'ns consulta res, només podem votar a partits, no podem votar projectes. En aquest sentit, vull un model de país com el Suís. Ja sé que tenim menys corrupció que a la resta d'Espanya, però amb més transparència, més participació i més accés a la informació, tindríem encara menys corrupció.

Vull canvis per viure millor i la manera de fer-los possibles és tenir un estat propi. És un canvi per tota la vida, una inversió de futur, una oportunitat per fer les coses millor, una revolució al nostre abast. Siguis d'on siguis, et sentits com et sentis, parlis el que parlis, et demano que ens donem una oportunitat per tenir una societat millor. No fa falta esperar res, el demà ja és aquí si tu el vols. Sense por.