La cobertura de la Volta ciclista a Catalunya, sembla doncs, un altre exemple de la punxada de TV3. Justament, en una prova que necessita un cop de ma i en un esport on tenim bon nivell i molta afició!
31.3.10
TV3 no dóna bona cobertura a la Volta
La cobertura de la Volta ciclista a Catalunya, sembla doncs, un altre exemple de la punxada de TV3. Justament, en una prova que necessita un cop de ma i en un esport on tenim bon nivell i molta afició!
29.3.10
Figueres fa una prova pilot per implantar un sistema de préstec de bicis
26.3.10
Només Barcelona aposta per la bicicleta

De totes maneres, Barcelona no es va posar les piles fins a l'arribada del Bicing quan ja va ser evident que calien infraestructures ciclistes mínimament decents. I ara que sembla que no tindrem bicing metropolità a que haurem d'esperar a la resta de municipis per tenir infraestructures decents?
25.3.10
Nous models de Velorbis

Les dues opcions de la reforma de la Diagonal


A mi m'agrada més l'opció B, no perquè sigui un fan de les rambles centrals, sinó perquè justament les voreres laterals són més amples. També la segregació del carril bici i del carril de cotxe em sembla més bona. També haig de dir que si em deixessin a mi un paper i un llapis hi hauria també una opció D!
He fet un recull dels articles més significatius dels molts que s'estan publicant aquests dies:
- Com s'absorbirà el trànsit El Punt - 23/3/10
- Opinions a favor de la reforma a l'Avui 23/3/2010
- Decàleg 22/3/20010 de la Plataforma Diagonal per a Tothom
- Així és la Diagonal que tenim, recull fotogràfic de la PTP
24.3.10
Campionat ibèric de missatgers en bicicleta

Al web del torneig trobareu tota la informació detallada del programa i fotos de la primera edició que es va cel·lebrar l'any passat a Madrid.
També llegeixo que el dia 3 al matí es cel·lebra el campionat Brompton 2010, com es cel·lebra el mateix dia i lloc (al Fòrum) que el CIMB entenc que les curses estan relacionades.
23.3.10
Escoltar música de forma segura a la bicicleta


22.3.10
Reforma de l'avinguda Roma de Barcelona

Sembla que la reforma està casi acabada i a punt per estrenar-se en pocs dies. Els veïns d'aquest tram estic segur que agrairan el canvi.
19.3.10
Taga una bicicleta convertible en cotxet
El Bicing Metropolità sembla que fracassa
18.3.10
Dissenyant els espai públics als països nòrdics
Enllaç al vídeo
17.3.10
Més cascs plegables


Veig també que s'està popularitzant i fabricants coneguts com Dahon també en fan, té lògica: bici plegable - casc plegable!
16.3.10
Nou conclusions sobre la nevada de Barcelona

- Caldria que a la xarxa bàsica hi quedés sempre disponible un carril lliure per a la circulació dels serveis essencials de la comunitat.
- Suprimir el servei de bus de TMB i el Nitbus amb caràcter general no va ser una decisió encertada.
- El metro va funcionar molt bé i és el servei que va assegurar la mobilitat de Barcelona el dia 8 de març.
- El tramvia va demostrar que, com sistema ferroviari que és, sobre la neu es mou sense problemes, com ho fan també els tramvies a les ciutats centreeuropees quan neva.
- Cal establir una franja de seguretat a les línies ferroviàries perquè la possible caiguda d'arbres o perquè les onades del mar no interrompin el servei. A més, cal dissenyar les xarxes elèctriques de forma que siguin redundants per assegurar el subministrament. Disposar d'un parc de locomotores diesel per a emergències també ajudaria a solucionar algunes incidències greus com les de dilluns.
- Atès que el transport públic és l'únic sistema que és capaç de moure molta gent en poc temps, hauria de ser incorporat com a vector clau en els plans d'emergència.
- Cal informar millor els usuaris i aprofitar millor els circuits d'informació existents i, com a derivada, cal informar sense errors sobre la situació del TP
- Tenint en compte que a llocs com el metro, l'espai radioelèctric és una concessió pública, el govern hauria d'estudiar la possibilitat d'obligar les empreses operadores a difondre, en cas d'emergència, els missatges oficials als usuaris que estiguin en l'àmbit d'aquesta concessió.
- Espanya i Catalunya tenen una assignatura pendent amb el ferrocarril de mercaderies. Entre tots els grans països europeus, Espanya és al que pitjor li van les coses en aquest tema.
15.3.10
Ruta pel sector occidental del delta de Llobregat: Castelldefels - Gavà - Viladecans - el Prat - Barcelona
![]() |
Campus del Baix Llobregat |
Última revisió: juliol de 2017
Distància: 31 km
Inici: estació de RENFE de Castelldefels
Final: plaça Espanya de Barcelona, però tant a la ressenya com en el mapa indico com acabar en altres llocs: Sant Boi, Cornellà, l'Hospitalet, etc.
Descripció:
![]() |
Passeig marítim de Gavà |
Acabem de travessar el campus per anar a buscar el carril bici de l'avinguda del canal olímpic i continuarem paral·lels al canal fins a travessar l'autovia C-31 per un pont. Continuarem per carril bici fins al passeig marítim.
Un cop al passeig, l'agafarem en direcció Barcelona, mentre gaudim de bones vistes del mar, la platja i de les dunes que tot i que ara són testimonials ocupaven una longitud important del primer tram coster del delta.
Aviat arribarem al tram de Gavà on el carril bici està marcat. Creuarem la passarel·la damunt de la riera de Canyars i després haurem d'estar atents per veure un monument al mig d'una rotonda que ens indicarà que hem de deixar la costa per agafar l'avinguda del mar en direcció al centre de Gavà.
![]() |
Estany de la Murtra |
Continuarem per la pista asfaltada fins a trobar un pontet a mà dreta que ens permetrà creuar la cua de la Murtra. Llavors continuarem per agafar una pista a la dreta que ens acostarà fins a l'autovia. Un cop a l'autovia continuarem pel lateral, que tot i que no ho sembli és de doble sentit de circulació, fins arribar a una rotonda on podrem escollir si agafem el camí del mar cap a Viladecans o creuem l'autovia per anar a les platges i a l'espai natural del Remolar.
↷ Cap al Remolar o a la platja de Viladecans (+6 km)
Des d'aquesta rotonda creuarem l'autovia per a trobar una segona rotonda on girarem a l'esquerra (si anem recte aniríem a la platja de Viladecans). Continuarem pel que era l'antiga autovia fins a trobar a mà dreta un accés senyalitzat a l'espai protegit del Remolar-Filipines. En caps de setmana trobarem un aparcament exterior per a cotxes, però les bicicletes sempre poden accedir a l'interior. En uns 1.200 metres s'arriba a l'interior de l'espai on probablement haurem de deixar les bicicletes per acostar-nos als aguaits. També amb uns 500 metres ens podem acostar a la platja. La tornada es fa pel mateix camí. Acostar-nos al Remolar afegeix uns 3 km d'anada i un 3 més de tornada al nostre còmput de quilòmetres.
![]() |
Camí del Mar amb l'ermita de Sant Ramon al fons |
Des de la rotonda veiem un passeig pavimentat en vermell, és el camí del mar de Viladecans que ens porta cap al centre de la població i cap a l'estació de tren, però us proposo fer només un tros d'aquest camí i agafar un camí alternatiu per dins el llit canalitzat de la riera de Sant Climent que transcorre paral·lela a la nostra dreta (Atenció els dies de pluja o els dies després). Així doncs, a l'inici de la segona corba a l'esquerra hem de girar a la dreta i agafar una pista de terra per acostar-nos als murs de contenció de la riera, descendir paral·lels al mur un tros fins que una rampa ens permet entrar-hi. Travessarem el curs d'aigua i ascendirem la riera pel marge esquerre. Abans de travessar l'autopista C-32 hi ha una rampa a la dreta que ens portarà fins a un camí paral·lel a la via del tren que seguirem. Per anar a Viladecans continuaríem recte i sortiríem de la riera un tros més amunt.
Continuem paral·lels a la via del tren i en direcció a Barcelona, però un accés des de Viladecans ens farà allunyar-nos de la via per tornar-nos apropar un tros més enllà. Creuarem una riera canalitzada, la riera roja, i al passar per sota d'un pont que creua les vies el farem servir per creuar i per continuar paral·lels a les vies per l'altre costat.
![]() |
Bassa gran de Can Dimoni amb Viladecans al fons |
↷ Basses de can Dimoni (+2 km)
Abans de creuar les vies del tren per aquest pont, podem agafar aquest camí en direcció al mar fins a les basses de can Dimoni i visitar aquesta llacuna natural. Haurem de sumar 1 km d'anada i un altre de tornada.
Continuem cap al Prat
Continuarem paral·lels a les vies i veurem la incorporació del ramal que ve de l'aeroport i posteriorment ens separarem un mica del ferrocarril fins a trobar-nos la carretera d'accés a l'aeroport que ens barrarà el pas i ens farà girar a la dreta. Un nou pont ens permetrà creuar les vies del tren i un túnel a mà esquerra ens permetrà travessar el vial d'accés a l'aeroport. Uns metres més enllà, un nou túnel ens permetrà creuar l'autovia C-31 i girarem a l'esquerra per anar cap al centre del Prat i travessar-lo. Anirem per la ronda de Ponent, el carrer del Doctor Soler i Torrents, la plaça de la Vila, la plaça Espanya i finalment l'avinguda Anselm Clavé que al final ens permetrà accedir a la llera del riu Llobregat. Durant aquest recorregut veureu algunes des les marques viàries dels bici-carrers del Prat.
![]() |
Remuntant el riu Llobregat |
↷ Cap a Cornellà i Sant Boi
Remuntarem el riu passant per sota l'autovia C-31 i l'autopista C-32. En trobar una passarel·la, girarem a la dreta per anar a Cornellà, anant recte trobaríem l'estació de FGC de Cornellà-Riera. Per anar a Sant Boi, continuarem remuntant al riu fins a passar per sota la carretera C-245, llavors continuarem arran de riu fins a trobar una rampa a l'esquerra que a través d'un pont ens donarà accés al centre de Sant Boi i l'estació de FGC que ens quedarà a la dreta.
Cap a l'Hospitalet i Barcelona
Remuntarem el riu i passarem per sota el pont de la C-31. Creuarem el riu Llobregat per un pas estret (hi ha prevista una ampliació d'aquest pas per finals de 2017). Continuarem per darrera una benzinera i després el camí està pavimentat i passa per sota de dos ponts abans d'arribar a l'Hospital de Bellvitge. Entrarem per un accés de vianants al recinte hospitalari i de seguida trobarem una pista-bici pintada en vermell que agafarem cap a la nostra dreta. Al sortir del recinte hospitalari creuarem una rotonda i passarem entre el Mediamarkt i l'hotels Hesperia. Passarem per l'ermita romànica de Bellvitge i passarem per dins un parc fins a la Rambla Marina que ascendirem per carril bici un tros fins a girar a la dreta tot seguin les indicacions de la Ronda Verda. Passat un Centre Cultural, usarem una passarel·la amb rampes per creuar les vies del tren i enllaçar amb la Gran Via. La continuació ja no té pèrdua. En arribar a la Ciutat Judicial, entrem al terme de Barcelona, només ens quedarà creuar la plaça Cerdà per fer l'últim tram de Gran Via fins a la plaça Espanya.
Alternatives
Amb aquesta ruta he volgut recórrer alguns dels espais naturals i agrícoles del sector occidental del delta del Llobregat, però la podeu complementar amb:
- Us quedarà per visitar tot els espais natural del riu situats al terme del Prat que podeu trobar en aquesta ressenya de la part final del camí verd del Llobregat. Si heu anat riu amunt, potser podeu fer una volta pel parc agrari seguint part d'aquesta ruta o continuar riu amunt.
- També podeu començar la ruta a Castelldefels-Platja i fareu més passeig marítim, però us perdreu un espai natural i veure de prop l'entramat de corredores (canals d'aigua) que hi ha en aquesta zona.
- Riu amunt podeu combinar aquesta ruta amb la Colònia Güell o amb l'Anell Verd de Sant Boi.
Les bicis a la vorera molesten molt al 42% dels vianants
Doncs no, el periodista ha cregut més important recalcar que la bici molesta perquè "El degoteig de queixes de vianants per aquesta irrupció en un territori fins ara plàcid té aquí una rotunda confirmació estadística". També es justifica dient que el 42% de molestos és més alt que el 29% de molestos per la invasió de les motos o el 29% molestos amb l'aparcament en doble fila, però a continuació quan ja ens ha inundat de dades ens recorda que el 49% es senten molestos per l'aparcament de cotxes damunt de la vorera o el 60% amb l'acceleració de les motos o el 81% amb els excrements de gos.
13.3.10
València estrenarà servei de bicicletes públiques
Bicicleta plegable de descens Bergmönch


També podeu veure el vídeo promocional on veureu com es desplega.
Per cert, algun dia haig de parlar de Koga-Miyata, ja que tot i que aquí no es coneix gaire podríem dir que és el Rolls-Royce de les bicicletes...
Bergmönch from Thomas Kaiser on Vimeo.
12.3.10
Rotterdam serà el punt de partida del Tour 2010
11.3.10
El Google maps afegeix rutes per les bicicletes

La contaminació mata 8 vegades més que els accidents de trànsit
10.3.10
Es duplica l'ús de la bicicleta des del 2004 a Barcelona
La III Enquesta d'Hàbits i Valors sobre el Medi Ambient i la Sostenibilitat, elaborada a partir de 1.600 entrevistes presencials entre la població de Barcelona major de 18 anys, constata un augment en la informació que diuen tenir les persones empadronades a Barcelona sobre temes ambientals, i més específicament sobre els aspectes vinculats a l’aigua, els residus o l’energia.
Destaca l’ús del transport públic, els desplaçaments a peu i en bicicleta Pel què fa a la mobilitat, en el període 2004-2008 es detecten variacions considerables en el percentatge de ciutadans que es desplacen en transport públic, a peu, en bicicleta o en cotxe.
El percentatge d’enquestats que diuen que utilitzen “sempre o quasi sempre” el transport públic varia lleugerament del 76% l’any 2004 al 69% l’any 2008, però es manté hegemònic.
El percentatge d’enquestats que diuen que utilitzen “sempre o quasi sempre” es desplacen a peu augmenta del 50% l’any 2004 al 70% l’any 2008.
El percentatge d’enquestats que diuen que es desplacen en bicicleta augmenta del 4% l’any 2004 al 10% l’any 2008.
El percentatge d’enquestats que diuen que es desplacen en cotxe augmenta del 12% l’any 2004 al 15% l’any 2008.
El 77% dels enquestats desconeix els serveis del car-sharing
Més informació aquí (PDF)
9.3.10
La bicicleta als passeigs marítims

L'Escala
A l'Escala per treure els ciclistes del passeig marítim es va decidir fer un carril bici bidireccional a l'altre cantó del carrer. Els ciclistes però, continuen preferint les vistes del passeig i finalment sembla que el carril bici es traslladarà de tal manera que quedi entre el passeig i la calçada.
Castelldefels
L’Ajuntament de Castelldefels va prohibir l'estiu passat (2009) l’ús de bicicletes, patins i monopatins en un tram de dos quilòmetres del nou passeig marítim on l'amplada és d'uns 5 metres. Posteriorment, sembla que la prohibició s'ha restringit a un horari i segons noves notícies hi haurà un carril bici en el carrer del passeig marítim per donar una alternativa segura als ciclistes.
Gavà

A Gavà van decidir l'any 2008 de senyalitzar un carril bici al passeig marítim. Es fa fer únicament amb pintura i al meu entendre l'amplada del passeig permetria trobar solucions més satisfactòries, especialment en alguns trams com el de la foto.
Algunes conclusions
No crec que hi hagi un model satisfactori que vagi bé a tot arreu. Crec que les prohibicions de circular bicicletes o patinadors només s'haurien de fer quan hi ha molts vianants i per tant fixar horaris i dates no té molt de sentit perquè sempre hi ha molts dies i hores en els que l'ocupació no es tant elevada. Si hi ha moltes gent hi hauria d'haver patrulles de policia local que fessin anar a peu als ciclistes i sempre s'hauria d'oferir una alternativa segura als ciclistes. Si es vol senyalitzar la prohibició jo posaria alguna frase de l'estil "en moments d'alta ocupació no es permet anar en bici pel passeig...". I finalment, l'opció de senyalitzar el carril bici és bona idea si hi ha una amplada respectable, però millor si al carril bici hi ha bones vistes del mar...
Per què reduir la velocitat a les ciutats?

3.3.10
Mobilitat saludable i eficient
2.3.10
La gent vol el bicing metropolità!

No sé per què Poveda ha fet aquestes declaracions el dia que finalitzava el termini per presentar-se al concurs. És perquè sabia que els grans no s'havien presentat? Potser volia Clear Channel per tenir compatibilitat amb el Bicing? Potser creu que els Ajuntaments prefereixen ajornar el Bicing per contenir la despesa?
En tot cas, com que es temia que el concurs quedés desert Poveda va preparar una alternativa més barata, una xarxa d'aparcaments segurs i així ho va presentar.
Algunes reflexions personals sobre tot plegat:
- El bicing metropolità i la xarxa d'aparcaments segurs no són alternatives, són coses diferents i complementàries per promocionar la bici.
- Una UTE d'empreses catalanes no fa mala pinta, ja que hi ha diversos sistemes de bicicletes públiques que funcionen amb empreses catalanes.
- L'empresa canadenca intueixo que és la del Bixi de Montreál que posteriorment ha posat en marxa sistemes a Boston i Minneapolis i que en començarà de nous a Londres o Melbourne. No crec que li falti capacitat.
Bicing a l'Hospitalet from HospiCat la Ciutat on Vimeo.